Ahir vaig tenir sopar de retrobament amb els ex-companys de classe d'EGB del Col.legi Claret, on vaig estudiar. Després de molts anys ens vam tornar a veure gràcies al famós "facebook", a través del qual vam recuperar el contacte fa alguns mesos, i a la Marga, que es va encarregar d'organitzar la vetllada. I des d'aquí la felicito una altra vegada perquè sense el seu esforç el sopar no hagués estat possible. La convocatòria va ser un èxit; vam ser 40.
I el retrobament va ser entranyable. I això que he de reconèixer que, encara que la meva predisposició era bona, temia viure la situació amb certa distància. Però no va ser així, més aviat al contrari. Durant alguns moments semblava que el temps no havia passat. Jo feia més de 15 anys que no veia a la majoria i, en poques hores, vaig poder constatar amb alegria que la gent no canvia tant amb els anys. Tothom conservava la mateixa essència. I em va agradar xerrar una estoneta ara amb un, ara amb l'altre... i descobrir que alguns estaven casats, que altres ja eren pares... I també em fa fer gràcia comprovar que el camí professional d'alguns ja es podia haver endevinat a l'escola. I molts rols es repetien, algunes bromes resorgien, moltes imatges tornaven fàcilment a la memòria... i per unes hores vam reviure una complicitat que pensàvem perduda.
Espero que la propera vegada no esperem tant a tornar-nos a veure.
