Bons propòsits

Ja sé que és molt tòpic parlar de bons propòsits abans de l'arribada del nou any. Tot i això, m'agrada la idea de proposar-me acomplir petits objectius que fins ara s'han anat resistint. Crec que és estimulant i motivador. El que és millor en aquests casos, però, és començar per petits canvis. Aquests són els que preparen el terreny pel grans projectes. Ara no faré esment de quins són els meus propòsits per aquest any però sí em satisfà repassar mentalment la llista de l'any passat i veure que alguns d'ells sí que han vist la llum. BON ANY!

Demanar la lluna

Avui és un d'aquells dies que demanaria la lluna en un cove... És a dir, que passés quelcom bastant impossible. Hauré de tenir paciència. Miro el calendari i vull que els dies passin una mica més ràpidament del que és habitual.

Sempre em queixo que el dies corren sense que un se n'adoni. Avui, en canvi, vull que el temps voli. Per mi, no per la resta. Avui començo un compte enrera bastant especial. Li demanaré a la lluna que faci alguna cosa.

DRAP ART

Aquest dissabtes, seguint la proposta espontània de la Mireia, vam anar al Festival DRAP ART de reciclatge artístic, al CCCB. Només vam tenir temps de donar una volta per la mostra, però va ser suficient per veure propostes originals que reaprofitaven objectes quotidians en desús per convertir-los en art o donar-los qualsevol altra utilitat.

Una de les propostes que més em va agradar va ser la d'un noi holandès que reciclava les càmeres de les rodes de les bibicletes per a fer-ne tot tipus de complements: bosses, cinturons, clauers... La idea era brillant i el resultat molt bo. Llàstima que, com és habitual en aquests casos, la manufactura es paga cara i els preus eren bastant prohibitius. Si voleu fer-hi un cop d'ull: www.wheels-on-fire.nl

Tirar-se a la piscina

Aquest matí he anat a nedar una estona, intentant aprofitar el temps lliure que tinc pels matins.

Una de les coses més divertides d'anar a la piscina és coincidir amb els grups de nens petits que fan cursets de natació. Jo no puc evitar quedar-me embadalida mirant-me'ls. Estan tots mig nerviosos, atemorits i morts de fred. Alguns es nota que s'ho passen bé i d'altres, en canvi, que es veu d'una hora lluny que passen una mala estona. Els observo i puc reconèixer fàcilment les mateixes impressions que em provocava anar a la piscina quan era petita. Però avui he presenciat una situació que m'ha cridat especialmet l'atenció. De fons, he sentit: "Vinga, Laia, tira't a la piscina... Tira't-hi, no et passarà res..." I he vist una nena d'uns quatre o cinc anys que no gosava tirar-se a l'aigua. Ho intentava però la por la paralitzava. El temps s'ha suspès en aquest moment d'indecisió i jo m'he solidaritzat amb el patiment de la petita Laia. Finalmet ha donat el salt. La monitora l'ha arrossegat un parell de metres amb un estri especial que els agafa per la nuca i la nena ha pujat somrient. Jo he continuat nedant, més alleugerida després de la tensió.

No sempre és fàcil tirar-se a la piscina.

Sinestèsia

Sinestesia: Experiència sensorial de certs individus consistent en l'associació de diversos sentits mitjançant la qual la percepció en un sector sensorial és acompanyada, per correspondència o ressonància, de percepcions en un altre o uns altres sectors.

Fa poc vaig descubrir, gràcies a uns companys de feina, que que sóc sinestètica. Us ho explico. Sinestesia és una paraula que prové del grec i que associa 2 conceptes: “junt” i “sensación”. Segurament la coneixereu com a recurs literari. Consisteix en la barreja d’impressions de sentits diferents. Doncs jo, desde petita, sempre he associat colors als números. Així, cada número del 1 al 10 té per mi una tonalitat concreta. Així és com els veig:

1 2 3 4 5 6 7 8 9

La sorpresa va ser descobrir que aquesta tendència és més excepcional del que em pensava. Jo creia que era un fenòmen natural i que tothom tenia la seva gradació de colors particular. El que és més sorprenent encara és que hi ha sinestètics que visualitzen sons, escolten colors o perceben gustos quan toquen objectes amb una textura determinada.

Som el que mengem

Últimament és una reflexió bastant de moda. Però avui ha vingut al programa en Txumari Alfaro (un naturista que fa poc tenia un programa de TV de remeis casolans) i ho ha corroborat. Diu que els aliments que ingerim són capaços de condicionar la nostra actitud davant de la vida. Interessant, veritat? Una teoria segons la qual una persona amb mals hàbits de menjar tindria més tendència a ser agressiva, malhumorada, egoïsta... Jo no aniria tan lluny, però sí que crec que no som prou conscients de com és d'important menjar bé. I avui en dia, encara que amb bona voluntat, no sabem ni el que mengem...

També ha comentat, entre d'altres coses, que no és bo beure llet de vaca. Això últim ja ho havia sentit moltes vegades. De fet, jo fa temps que bec llet de soja. M'encanta el gust i la trobo molt més lleugera. Suposo que m'hi he acostumat. Ara quan demano un tallat o un cafè amb llet al bar la trobo a faltar. En Txumari ha explicat que les dones japonenses neixen sense un enzim imprescindible per digerir la llet. I tot i això, el col.lectiu nipó és un dels menys propensos a patir malalties com la osteoporosi (associada a la manca de calci) i dels més longeus. Curiós, veritat?

Benvinguts

Benvinguts a aquest bloc una mica llunàtic...

Ja fa dies que em rondava pel cap crear un bloc però no ha estat fins fa poc que m'he decidit a fer-ho. Ja és hora que vagi portant a la pràctica tot allò que vull fer i pel que no trobo mai el moment. "El posponer se va a acabar"

La veritat és que segueixo uns quants blocs d'amics meus i m'agrada la idea. D'entrada em fa certa vergonya escriure sense saber ben bé qui el llegirà, però m'agrada pensar que tan sols es tracta de compartir pensament i refelexions. Així que, sense pretensions literàries ni altres objectius científics, us espero aquí per quan volgueu treure el nas entre les meves cabòries!

Per cert, no us deixeu portar pel títol del bloc. Ara no us penseu que escriuré sobre la lluna i la seva influència màgica. Em va agradar la foto que hi he adjuntat i em va suggerir l'expressió i el seu significat.