Som el que mengem

Últimament és una reflexió bastant de moda. Però avui ha vingut al programa en Txumari Alfaro (un naturista que fa poc tenia un programa de TV de remeis casolans) i ho ha corroborat. Diu que els aliments que ingerim són capaços de condicionar la nostra actitud davant de la vida. Interessant, veritat? Una teoria segons la qual una persona amb mals hàbits de menjar tindria més tendència a ser agressiva, malhumorada, egoïsta... Jo no aniria tan lluny, però sí que crec que no som prou conscients de com és d'important menjar bé. I avui en dia, encara que amb bona voluntat, no sabem ni el que mengem...

També ha comentat, entre d'altres coses, que no és bo beure llet de vaca. Això últim ja ho havia sentit moltes vegades. De fet, jo fa temps que bec llet de soja. M'encanta el gust i la trobo molt més lleugera. Suposo que m'hi he acostumat. Ara quan demano un tallat o un cafè amb llet al bar la trobo a faltar. En Txumari ha explicat que les dones japonenses neixen sense un enzim imprescindible per digerir la llet. I tot i això, el col.lectiu nipó és un dels menys propensos a patir malalties com la osteoporosi (associada a la manca de calci) i dels més longeus. Curiós, veritat?