Avui fa un dia gris, gris metàl.lic, trist. Tothom té fred a l'oficina i més que a la temperatura ambiental jo crec que es deu a la llum hivernal que travessa la finestra. També està a punt de ploure però no s'acaba de decidir. És un dia gris, trist i indecís. I és dilluns i per tant aquestes condicions estan en completa consonància amb l'humor propi dels primers dies de la setmana, barreja de mandra i nostalgia del cap de setmana.
Ahir diumenge, en canvi, va fer un dia fanàstic, lluminós, nítid, clar. Vaig anar a passar el dia fora, al camp, per una trobada amb tots els cosins. I em sentia alegre, no només pel reencontre sinó per la calidesa i la bonança del temps. M'agrada quan es dóna aquesta sincronia.
3 comentarios:
Saps una cosa? és molt curiós la correspondència meteorològica entre Turin i Barcelona! aqui ahir també va fer un dia mooolt gris... i avui segueix igual... quin rotllo... a mi també m'entra depressió.... VULL QUE SURTI EL SOL!
M'agrada molt el teu blog!
Gràcies Sarai!
T'hauria de dir que aquí fa un sol espectacular... Així potser tornaries més aviat!
Ptons guapa!
Ei, jo ahir i diumenge al vespre estava igual. Ara sí que penso que era el temps, doncs. Que bé! Perquè quan tinc un dia així des que estic fent aquesta vida que m'afecta més perquè em plantejo el futur i el veig obert, sí, però massa! M'estic convertint en una insegura!
Un petonàs.
Publicar un comentario