Plou

L'any ha començat una mica passat per aigua, la qual cosa m'alegra i em molesta a la vegada. Per una banda, sóc conscient que la terra necessita aquesta aigua -això és més que evident- i per tant li dono la meva benvinguda. La pluja és com una bona dutxa per la ciutat on visc i després d'un bon ruixat tot llueix més, l'aire és una mica més pur i els colors són més brillants... Però també és veritat que és una ciutat poc preparada - o poc acostumada - a la pluja i això es tradueix en un bon col.lapse cada vegada que plou. Tothom agafa el cotxe per anar a qualsevol banda i es nota. Personalment, doncs, la visc com un impediment per la rutina diària. Una cosa és gaudir de l'impacte de la pluja quan ets al camp o a la platja i una altra, ben diferent, a la Diagonal, amb una bossa a una mà, el casc a l'altra i el paraigües sota el braç perquè no saps ni com aguantar-lo. De fet, per mi el millor de la pluja és sentir la seva remor i observar-la desde la finestra, quan el fred i la humitat del carrer fan més agradable arribar a casa.