Aquesta nit he somniat que anava en bicicleta, bastant emocionada per cert, i de cop s'ha punxat una de les rodes. Això m'ha fet aturar en sec i parar per arreglar la roda.
Aquest matí he recuperat el somni de manera conscient i l'he pogut reproduir amb tot detall. El somni no deixa de ser anecdòtic però no m'ha costat anar més enllà i veure una clara correspondència amb una sensació que vaig tenir ahir, per la qual vaig notar exactament un desinflament anímic. Res important, però inesperat. En aquestes situacions, m'agrada pensar que si es punxen les rodes és perquè cal aprendre com arreglar-les per continuar endavant.
Per cert, avui faig anys i tinc moltes ganes de pedalar!
1 comentario:
Espero que la meva "no comparecència" no t'incrementés aquesta sensació... Pensa que jo era amb tu en esperit. ho dic de debò, sovint no cal veure algú per saber que està amb tu. Em sap greu, però, no haver anat a la festa, però és que em costa taaaaant sortir de nit... un petonàs!
Publicar un comentario