Aquest petit poble és Serveto, el poble de la meva àvia. Està situat al Pirineu Aragonès, concretament a la Vall de Chistau, un paratge de muntanya força idílic i ple de pobles similars, alguns molt petits com aquest, d'altres més grans. Un bon lloc per perdre's-hi si us agrada la natura i l'aire fresc.Tot i que la meva àvia se'n va anar de joveneta a buscar-se la vida a Barcelona, sempre explica amb orgull que se sent aragonesa i que enyora les muntayes on es va criar. I és que el lligam de les arrels suposo que es difícil de destensar, per més que passin els anys. Potser, fins i tot, existeix una relació inversament proporcional entre l'edat i la facilitat de recuperar records dels primers anys.
La meva àvia té 95 anys i, gràcies a una recerca feta a Internet per la meva germana, l'altre dia va viure un moment entranyable. Després de buscar possibles descendents de gent del poble a través de la xarxa, la meva àvia va poder parlar amb una dona de 77 anys que viu a Rosario, Argentina, la mare de la qual era nascuda a Serveto com ella. Tenint en compte que Serveto és un poble de quatre cases i que fa uns anys era com una gran família, van estar compartint records i vivències. Algunes agradables i d'altres no tant, sobretot quan sentíem a la meva àvia recordar els comiats de la gent obligada a emigrar i que sabia que no seria fàcil tornar. Nosaltres vam estar escoltant la conversa al seu costat i vam poder compartir la intensitat d'aquesta conversa tan excepcional.
Van quedar que es tornarien a trucar.

1 comentario:
Però com la vau trobar aquesta senyora!!!De totes formes, quina emocio per ella...m'imagino que despres de tants anys de no estar allà deu ser tant fort contactar amb algu amb qui has compartit una part de la teva vida i poder recordar junts!
Publicar un comentario