De pel.lícula...

A continuació, una breu història real explicada de manera telegràfica. El més important són els fets, així que m'estalviaré les floritures. Es tracta d'una història basada en fets reals, insisteixo, i de la qual en sóc testimoni i no la protagonista, per suposat.

Una noia s'asseu a la butaca del cinema i, mirant un noi bastant guapo que està dret buscant seient, diu: Quin noi més guapo. On es fiquen els nois com aquest? Jo no els veig enlloc (o algo similar...)

La seva acompanyant la mira i li dedica un somriure de complicitat. S'apaguen els llums de la sala. Comença la pel.lícula. S'acaba la projecció i tothom surt de la sala. La noia surt riallera de la sala perquè el noi guapo li ha dedicat una mirada profunda, d'aquelles que duren més de l'habitual. Surten del cinema. Ella i les seves dues acompanyants caminen carrer avall fins la moto de la protagonista. El noi de la mirada penetrant es va girant intentant coincidir una vegada i una altra. Ella es comença a entusiasmar amb la insistència del noi que, tot i que es va allunyant, no deixa de buscar-la amb la mirada. Les dues acompanyants de la noia se'n van. Decideixen deixar-la sola perquè agafi la moto tranquila i així deixar via lliure en cas que sorgeixi qualsevol proposta (hipòtesis bastant pel.liculera d'altra banda...)

Ella es queda sola i la veu del noi la sorprèn per proposar-li anar a fer un cafè. Ella accepta encantada.

El que ve a continuació ja us ho podeu imaginar (o no) però altra vegada supera qualsevol història de ficció. M'agrada saber que a la vida real també passen aquestes coses.