Aquesta nit anava en moto i el llum vermell d'un semàfor m'ha fet aturar. Esperant el canvi a verd, m'ha cridat l'atenció una parelleta que discutia al carrer. Immediatament he reconegut la cara del noi. Anava al mateix institut que jo. No vam anar junts a classe però el coneixia de veure'l passar pels passadissos i de sentir-ne parlar. Mai no hi vaig parlar. Però de sobte m'ha vingut al cap el seu nom complet i la seva cara adolescent. Curiós. A vegades em costa recordar el nom d'algun company de feina amb qui hi tinc tracte i en canvi aquest nom ha aparegut de manera fulminant.
Després de la trobada fugaç, i camí cap a casa, pensava en la quantitat d'informació que tenim emmagatzemada i de la qual no en som conscients. Mai no hagués imaginat que recordava el nom d'aquest noi o, si més no, que podria recuperar-lo amb tanta facilitat. La memòria és quelcom bastant incontrolable. A vegades em vénen al cap episodis que preferiria haver oblidat i en canvi no aconsegueixo evocar imatges i detalls que m'agradaria recuperar.
A vegades, sense que hi hagi cap connexió aparent, revisc imatges de quan era petita. Són sobretot llocs que van ser quotidians durants els primers anys i que fa temps que van quedar enrera. Aquest fet sempre em sorprèn perquè és bastant misteriós que la memoria em traslladi a aquests escenaris de manera tan irracional. De totes maneres, no em molesta que passi. Últimament, i suposo que és un senyal inequívoc que em faig gran, estic descobrint els efectes de la nostalgia. Suposo que conforme passen els anys, més present es fa.
El que està clar és que la memoria no es regeix per la pròpia voluntat i de manera aleatòria em fa reviure el que vol. Qui pogués triar. O potser la gràcia està, precisament, en aquest joc imprevisible.
1 comentario:
Sí, segurament la gràcia està aquí. Ahir a relaxació no hi havia manera de deixar la ment en blanc, cosa que no és estranya, però enlloc de venir-me pensaments del que faria per sopar, o el que escriuria al bloc, o coses així d'immediates, em venien continuament records molt antics i diferents; la memòria saltava d'un lloc a l'altre com si res però només amb coses molt velles... Curiós i estrany, perquè no hi havia res a l'habitació, o a la veu del profe, o als exercicis, que tingués un lligam amb aquests records, o sigui que no hi havia motiu racional perquè saltessin en aquell moment. Quin misteri, el cap.
Publicar un comentario