miércoles, 5 de marzo de 2008

Baila el Chiki chiki!


Demà me'n vaig a Madrid amb aquest guapo cantant, Rodolfo Chikilicuatre, i les seves ballarines (a part de la resta del equip, és clar). Dissabte hi ha una gala de presentació dels candidats a Eurovisió i Rodolfo, de moment, ja compta amb molts seguidors. Sorprenentment, no és la primera vegada que em sorgeixen propostes surrealistes vinculades a Eurovisió al llarg de la meva vida professional... Fa uns anys vaig haver d'organitzar una Festa a Berlin per aconseguir el màxim de vots d'espanyols residents a aquesta ciutat d'Alemanya.
Aquesta vegada em quedo més a prop, a Madrid, per acompanyar a Rodolfo i les seves ballarines durants els assaigs i la gala a TVE que s'emetrà dissabte. El més estimulant de l'experiència és el joc establert entre realitat i ficció. Els actors que interpreten el grup candidat no podran deixar d'interpretar els seus personatges en tots els actes organitzats (assaigs, rodes de premsa, entrevistes, dinars...). Hi ha molta gent que no veu amb bons ulls que s'accepti la candidatura d'un "farsant", com ells l'anomenen. Jo crec, precisament, que aquí està la gràcia i s'ha de saber interpretar el joc. Aquest tipus de festivals s'han de prendre amb sentit de l'humor i en Rodolfo en té bastant. L'experiència promet.

5 comentarios:

La Violeta dijo...

Ostres, la veritat és que m'he anat assabentant de tot això tard i malament, però em sembla molt bé que un cantant "fals" hagi arribat on ha arribat. Què es pensaven, que fent un concurs obert a tothom només trobarien pavarottis? Era qüestió de temps que algun programa d'humor ho aprofités. Encara recordo quan vaig empollar-me tota la llei electoral per si podiem inscriure l'avi com a candidat a les eleccions municipals de Madrid. Ara que a Europa podem fer vergonya aliena (més que l'habitual) si el Rodolfo arriba al festival...

Anónimo dijo...

Laia!!!
Es una pena que no puguis venir a la calçotada. Només espero que sobrevisquis a tantes hores escoltant el Chiki-Chiki. Petons. Toni

Rafael Catalán dijo...

Laia, sóc en Rafa, et puc afegir als favorits del meu blog?

Lairita dijo...

Hola Rafa! Clar que sí!
Moltes gràcies.

Anónimo dijo...

El que són les casualitats!!! avui he trobat un sobre de sucre vell del Salamanca al meu moneder i he recordat que allí tenia apuntada la teva adreça de blogspot. He corregut a tafanejar-la perquè m'encanta aquest rollo...m' haig d' animar!! i resulta que Surprise!!, Santi em va comentar dilluns que tenia una foto al seu ordinador de la seva excompanya de feina l'Adela i el seu germa "Rodolfo" que havien estat a Madrid pel tema d' Eurovisió...qué fort i tu estaves amb ells. Només tenies que dir-li a l'Adela...eihh que el Santi és el meu cosí i tot queda en familia!! tot plegat es divertit igual de divertit que és que un personatge de la fàbrica de Buenafuente arribi aquell festival. M' agrada molt la teva pàgina, el nom que has escollit per ella i poder avui estar una estoneta amb tú, encara que sigui d' aquesta manera.
Un ptonàs cosina!!