Avui el cel apuntava ja primavera. Anant en moto cap a la feina, unes gotes de pluja queien sobre el casc mentre el sol brillava en un cel d'un blau esplèndid esquitxat per núvols variats (tot un espectacle: alguns blancs, radiants, i d'altres grisos i amenaçadors). I les gotes continuaven caient, tímides. Però no ha arribat a ploure. Era com si el cel no s'acabés d'aclarir i estigués fent proves.
I m'ha donat la sensació que avui també tots anàvem una mica perduts, desorientats. I no només pel temps variable, potser el canvi d'hora també ens ha influenciat bastant. Jo sempre experimento una alegria especial quan canviem a l'horari d'estiu. La llum ens alimenta per fora i per dins i crec que tots hi sortim guanyant deixant enrera la foscor de l'hivern.
Fa dies que no escric, potser jo també estic notant els canvis d'estació i m'he d'acabar d'ajustar. Tot un plaer adapartar-se al bon temps, encara que s'hagi de passar per reajustaments primaverals.
2 comentarios:
És curiós com ens afecta el temps, oi? Com van els reajustaments?
Ànim noieta, que aviat arribarà el solet que a tu tant t'agrada. És clar que una mica de plugeta també ens aniria bé a tots plegats...
Publicar un comentario