Aquest dissabte passat vaig anar al Mercat dels Encants, a Glòries. No va ser res excepcional perquè la veritat és que hi vaig de tant en tant. Està a prop de casa i amb un passeig ja hi sóc. És un lloc que m'agrada i que no em deixa de sorprendre mai. De petita ja hi anava amb la meva mare (gran aficionada a trobar gangues i antiguitats) i ara que sóc més gran no he perdut el costum d'apropar-m'hi periòdicament. Fa poc es comentava que el volien traslladar d'ubicació però, veient que no ho han fet encara, espero que hagin desestimat la iniciativa.
Per aquells que no hàgiu anat mai, heu de saber que aquest és un mercat força peculiar i difícil de catalogar. No només es vènen coses antigues o de segona mà, sinó que també hi ha força parades amb articles nous (partides sobrants a preus irrisòris), botigues de mobles, d'electrodomèstics, ferreteries, joieries... Però el millor d'aquest mercat és l'inesperat efecte sopresa. Encara que hi ha moltes botigues fixes, a la gran esplanada del mig hi ha les parades ambulants on els venedors busquen donar sortida als objectes més sorprenents i inesperats (articles d'altres temporades, trastos antics, roba amb tares...). M'encanta anar i no saber mai què em trobaré. Si vaig a buscar una cremallera, torno amb una cafetera i si vull comprar pintura, acabo comprant quatre pulseres. Com a la vida, als Encants triomfa qui troba i no qui busca... com si això fos tan fàcil.
3 comentarios:
Je je, sí senyora! A mi també m'encanten els Encants (quina tonteria de frase). Suposo que ho duc a la sang perquè ma mare ens hi duia de petits i hi hem seguit anant sovint. Sobretot ella. Quan hi anem, junts o per separat, i després ens ho expliquem, sempre parlem del microclima dels Encants. I és que si fa sol, allà hi fa sempre una calor espatarrant, estiu i hivern.
Jo ara hi vaig per comprar espressament cremalleres a granel (10 per 2 euros!), botons divertits, retalls de robes xules... Ara fa temps que no hi vaig... ja toca!
M'ha agradat la comparació amb la vida: triomfa qui troba i no qui busca. És clar que, segurament qui busca té més probabilitats de trobar, no?
Violeta! Quedem per anar-hi quan vulguis. A mi també "m'encanten els encants"... je,je.
Cris, crec que sovint qui busca no troba el que espera. Si ens alliberessim d'expectatives viuríem més lliures i tranquils. No creus?
Publicar un comentario