Sabater

Avui he anat al sabater a portar-li un parell de sandalies. Les pobres van quedar bastant perjudicades l'estiu passat però no les volia llençar. La veritat és que m'agraden i he pensat que potser amb uns quants retocs encara aguantarien. Volia que caminessin una mica més encara... I he de confessar, sóc una mica especial per les sabates.

M'agrada observar les sabates velles d'altra gent apilades i esperant a ser arreglades. Ara, donant un cop d'ull al petit taller, només he vist calçat de gent gran als prestatges. No crec que tingui molta gent jove entre la seva clientela.

El sabater, molt professional, les ha inspeccionat i m'ha dit que les arreglaria i que encara les podria portar una temporada més. També m'ha fet una aproximació del pressupost i segurament la reparació em costarà el mateix que un parell de sabates noves. Tanmateix, he sortit satisfeta, pensant que reaprofitaria les meves sandalies. I, impregnada d'aquella olor de pega tan característica que hi fa sempre, he experimentat la satisfacció del reclicatge.

L'ascensor

L'ascensor de l'edifici on visc porta temps espatllat. I, la veritat, és que es troba molt a faltar. Fa unes setmanes que han estat intentant reanimar-lo però es veu que és molt vell i no hi ha res a fer. A l'estiu el canviaran i els veïns ens quedarem dos mesos sense el seu preuat servei.

Fins que arribi aquest moment, però, els tècnics han aconseguit una sol.lució provisional. Ara, l'ascensor arriba només fins el 4t pis, i no sempre. Jo visc al cinquè així que el seu bon funcionament em fa la vida una mica més fàcil. A vegades (massa sovint) és queda a mig camí entre el tercer i el quart pis i no queda més remei que tornar a baixar, repetir el procediment i creuar els dits. Quan passa això, si tinc temps torno a provar sort i si vaig amb presses prefereixo pujar a peu i no arriscar-me. Crec que les meves cames comencen a notar l'efecte del mal funcionament.

L'anècdota quedaria aquí si no fos perquè aquesta última setmana els veïns han començat a deixar queixes i comentaris anònims a la nota informativa que hi havia penjada. El president ha respost, immediatament, demanant comprensió i paciència per part de la comunitat. La veritat és que queda clar que s'ha treballat per resoldre el problema. La prova és que aviat el canviaran. Però a l'espera de la propera reunió d'escala (a la qual no hi aniré perquè no en sóc propietària), els veïns van aprofitant l'anonimat del paper blanc per dir-hi la seva. El diàleg està obert, potser demà hi escriuré.

Primavera?

Quan sortirà el Sol? Quan arribarà el bon temps? Estic enganxada a la pàgina del meteocat i a la previsió meteorològica. No estic acostumada a tants núvols i tanta pluja i tinc ganes de sentir la primavera. Es deu aquest temps al canvi climàtic? No anem bé..