L'ascensor de l'edifici on visc porta temps espatllat. I, la veritat, és que es troba molt a faltar. Fa unes setmanes que han estat intentant reanimar-lo però es veu que és molt vell i no hi ha res a fer. A l'estiu el canviaran i els veïns ens quedarem dos mesos sense el seu preuat servei.
Fins que arribi aquest moment, però, els tècnics han aconseguit una sol.lució provisional. Ara, l'ascensor arriba només fins el 4t pis, i no sempre. Jo visc al cinquè així que el seu bon funcionament em fa la vida una mica més fàcil. A vegades (massa sovint) és queda a mig camí entre el tercer i el quart pis i no queda més remei que tornar a baixar, repetir el procediment i creuar els dits. Quan passa això, si tinc temps torno a provar sort i si vaig amb presses prefereixo pujar a peu i no arriscar-me. Crec que les meves cames comencen a notar l'efecte del mal funcionament.
L'anècdota quedaria aquí si no fos perquè aquesta última setmana els veïns han començat a deixar queixes i comentaris anònims a la nota informativa que hi havia penjada. El president ha respost, immediatament, demanant comprensió i paciència per part de la comunitat. La veritat és que queda clar que s'ha treballat per resoldre el problema. La prova és que aviat el canviaran. Però a l'espera de la propera reunió d'escala (a la qual no hi aniré perquè no en sóc propietària), els veïns van aprofitant l'anonimat del paper blanc per dir-hi la seva. El diàleg està obert, potser demà hi escriuré.
4 comentarios:
Je je, aprofita per fer exercici i deixa el teu parer a la nota!
Em recorda que fa molts anys a l'escala de ma mare vam tenir un frec a frec un veí que mai no vaig saber qui era i jo, perquè ell (o ella) va posar un cartell de que no es fumés a l'ascensor i hi deia algo així com "quan aneu amb ascensor" i jo ho vaig tatxar i vaig posar "en ascensor" i l'endemà em vaig trobar l'explicació del diccionari pompeu fabra a l'ús correcte de l'"amb", escrit a la mateixa nota, i em sembla que encara va haver un parell d'intercanvis més. La nota ja era il.legible!
Eo Violeta! Que bo. Veig que el tema notetes i comentaris a l'ascensor és més habitual del que em pensava. Sí, aprofitaré per tonificar les cames, que sempre va bé!!
hola noies...
No ens queixem tant... penseu que jo visc en un 4t sense ascensor i pujo i baixo cada dia 74 escales!!! De vegades dues o tres vegades al dia!!! Les cames les tinc fortes com un roure!!! Només cal veure als meus veïns del davant. La Irene i el Joaquim són un matrimoni de 86 i 84 anys respectivament i estan fantàstics!!! Ja fa 53 anys que pugen i baixen a peu les escales!!! Fent un càlcul ràpid, això vol dir que han pujat aquestes escales unes 20.000 vegades!!! Deu n'hi do, eh? És que ja ho dic jo que estem massa ben acostumats!
Ens hem cregut tant això de la societat del benestar que mentre la gent es va morint pels "puestus", nosaltres ens queixem perquè se'ns espatlla l'ascensor... Recordeu aquell moment de tensió a "Babel", en que els turistes es queixen perquè no tenen aire acondicionat a l'autocar mentre una passatgera s'esta desagnant...És molt significatiu, oi??
Bueno Laia espero que em perdonis pel rotllo reivindicatiu que m'ha sortit, no ho dic per tu ni molt menys... És una reflexió en veu alta per mi mateixa. Jo sóc la primera que m'enrabio quan em falla la bateria del mòbil... imagina't!!!!
LA RIBA
Riba! Si que estàs reivindicativa... Tens raó. Però a mi em sap greu per tot la gent gran que hi ha a l'escala. Crec que alguns no deuen sortir de casa a causa de la avaria. Encara que (com diu la meva àvia) "gent jove, pa tou"!
Publicar un comentario