Avui he anat al sabater a portar-li un parell de sandalies. Les pobres van quedar bastant perjudicades l'estiu passat però no les volia llençar. La veritat és que m'agraden i he pensat que potser amb uns quants retocs encara aguantarien. Volia que caminessin una mica més encara... I he de confessar, sóc una mica especial per les sabates. M'agrada observar les sabates velles d'altra gent apilades i esperant a ser arreglades. Ara, donant un cop d'ull al petit taller, només he vist calçat de gent gran als prestatges. No crec que tingui molta gent jove entre la seva clientela.
El sabater, molt professional, les ha inspeccionat i m'ha dit que les arreglaria i que encara les podria portar una temporada més. També m'ha fet una aproximació del pressupost i segurament la reparació em costarà el mateix que un parell de sabates noves. Tanmateix, he sortit satisfeta, pensant que reaprofitaria les meves sandalies. I, impregnada d'aquella olor de pega tan característica que hi fa sempre, he experimentat la satisfacció del reclicatge.
2 comentarios:
Sí senyora, val més arreglar que no comprar de nou. L'altre dia vaig dur a esmolar les tisores de la cuina i em va costar gairebé 6€, que segur que en algun lloc amb això n'hagués comprat unes de noves, però prefereixo reaprofitar. I amb les coses del vestir encara més. Molt bé per les sandàlies supervivents!
(per cert, que has escrit "reclicatge", je je)
Eooo! Je,je.. a reclicatjar!!!!
Publicar un comentario