Fent memòria

Ahir vaig tenir sopar de retrobament amb els ex-companys de classe d'EGB del Col.legi Claret, on vaig estudiar. Després de molts anys ens vam tornar a veure gràcies al famós "facebook", a través del qual vam recuperar el contacte fa alguns mesos, i a la Marga, que es va encarregar d'organitzar la vetllada. I des d'aquí la felicito una altra vegada perquè sense el seu esforç el sopar no hagués estat possible. La convocatòria va ser un èxit; vam ser 40.

I el retrobament va ser entranyable. I això que he de reconèixer que, encara que la meva predisposició era bona, temia viure la situació amb certa distància. Però no va ser així, més aviat al contrari. Durant alguns moments semblava que el temps no havia passat. Jo feia més de 15 anys que no veia a la majoria i, en poques hores, vaig poder constatar amb alegria que la gent no canvia tant amb els anys. Tothom conservava la mateixa essència. I em va agradar xerrar una estoneta ara amb un, ara amb l'altre... i descobrir que alguns estaven casats, que altres ja eren pares... I també em fa fer gràcia comprovar que el camí professional d'alguns ja es podia haver endevinat a l'escola. I molts rols es repetien, algunes bromes resorgien, moltes imatges tornaven fàcilment a la memòria... i per unes hores vam reviure una complicitat que pensàvem perduda.

Espero que la propera vegada no esperem tant a tornar-nos a veure.

Ametllers

Prop de la feina, en ple polígon industrial, hi ha uns quants ametllers que ja anuncien l'arribada del bon temps. Són tan bonics quan floreixen amb aquestes flors blanques i rosadenques!

Gent del barri

Després de dos anys de viure al barri, ara em sento més a casa que quan hi vaig arribar. Encara que no em vaig traslladar gaire lluny d'on vivia abans, al principi vaig haver de situar i conèixer botigues i comerços. Ara, ja tinc la zona més apamada. I cada vegada vaig fent-hi més coneixences i és agradable passejar i anar saludant als veïns i xerrant amb els botiguers. Anar a comprar la verdura, fer una consulta al mecànic o comprar una bombeta es fa més amè si parles amb la gent que hi trobes. Al principi de viure-hi, això no passava, és clar. Encara no hi havia confiança i el tracte era diferent. Ara, en canvi, m'agrada comprovar que el contacte és més càlid i proper. I això que, pel ritme de vida que porto, m'hi passejo poc sovint. Però quan em puc permetre anar a comprar o fer encàrrecs sense presses, m'agrada aprofitar aquesta vida de barri.

Diumenge tarda

Les tardes de diumenge m'inspiren nostalgia. No ho puc evitar. Recordo que de petita no m'agradaven gens perquè sempre em deixava els deures per l'últim moment. I se'm feien llargues, eternes, envoltada de llibres i quaderns.

Ara, en canvi, tot i que els diumenges són per mi jornades de descans i repòs, em desencadenen un sentiment extrany de lleugera tristesa i melangia. I a l'hivern, en consonància amb el fred ambiental, aquesta sensació s'accentua encara més. És com si el cap de setmana vingués acompanyat d'una corba anímica que els divendres s'enfila, pel desig i les expectatives, i el diumenge decau perquè el temps lliure s'ha exhaurit.

Les tardes de diumenge em passen lentes i tranquil.les. I, encara que les ompli d'activitats diverses, sempre m'evoquen aquesta extranya nostalgia. S'em presenten com moments de suspensió que em conviden fer balanç de la setmana viscuda i agafar embranzida per encarar el dilluns amb suficient energia.

Anti-virus

Acabo de finalitzar el procés d'instal.lació d'un nou anti-virus al meu ordinador. La qüestió és que l'antic havia deixat de funcionar perquè s'havia caducat la llicència i no recordava on guardava la contrasenya per actualitzar-lo on-line. Després d'un parell de mesos sense protecció (que arriscada!) he decidir posar-hi remei.

Però mai no hagués pensat que instal.lar un programa d'aquest tipus impliqués tants passos i tantes preguntes. Després d'introduir-hi el dvd, s'han obert múltiples pantalles i menús. Fins i tot, he hagut de reiniciar la màquina un parell de vegades perquè s'actualitzessin els canvis.

Però abans, i perquè el resultat fos 100% satisfactòri, he hagut de desinstal.lar el programa antic. I es veu que aquest era un pas imprescindible. Tot i que no estigués actiu, no podia quedar-hi cap rastre. Es veu que si coexisteixen 2 anti-virus es generen incompatibilitats de protecció i els resta eficàcia. Que no s'en fien l'un de l'altre, vaja.

De fet, el programa no s'en refia ni de tu, que l'estàs instal.lant, i creu que ets una amenaça que pretén bloquejar-lo per introduir-li troians i altres coses extranyes.

Després d'introduir 4 contrasenyes, 1 codi d'usuari i 2 claus d'accés crec que finalment ho he aconseguit. Sembla ser que he finalitzat el procés i el meu portàtil ja ha quedat ben protegit. Sempre m'ha encuriosit el món dels virus informàtics. Afortunadament no he tingut males experiències al respecte i és un món que pràcticament desconec. Espero no tenir problemes i que sigui així per molt temps.

Ja està. Ja en tinc 30. Els vint-i-tants queden enrera i davant, m'espera la nova dècada. Aquest cap de setmana he celebrat l'aniversari i em sento contenta i privilegiada d'haver-ho pogut fer en la millor companyia. Sona a tòpic i un pèl cursi però fer-se gran tan ben acompanyada és el millor dels regals!

Després de la ressaca de tanta celebració, espero no caure en la famosa "crisi dels 30" i poder inagurar-los amb tota l'empenta i la bona energia que es mereixen. Tot i això, reconec que el canvi de número impressiona i no m'extranya que sovint aquest condueixi a la reflexió i al replantejament. Ja no som criatures ;) Intentaré prendre-m'ho amb filosofia.

Vent

Aquest matí m'he despertat sentint com el fort vent repicava contra la finestra. Quan he mirat cap al carrer he vist les branques dels arbres lluitant contra la força de la ventada, la gent caminant amb dificultat i tot agitant-se al ritme de les fortes ratxes.

I el seu xiuxiueig incessant m'ha transmès certa intranquil.litat. I m'ha transportat a un ambient de pel.lícula. Al cinema, sovint s'utilitza el vent com un recurs metafòric, suggeridor de suspens i misteri. Les seqüències amb vent solen presagiar canvis importants. Perquè la seva força destrueix però neteja i regenera.

Demà faig 30 anys i intuiexo que s'apropen temps de canvis. M'impregnaré de la força del vent i li plantaré cara. Procuraré no perdre l'equilibri. Llàstima que sovint és difícil saber quin és el vent més favorable.

.................................

Acabo de veure les notícies i, malauradament, el temporal ha tingut conseqüències dramàtiques. I aquesta vegada no a l'altra banda del món (com sol passar), sinó ben a prop de casa. Em fa pena veure com la natura també és capaç de fer mal quan es torna incontrolable.

Comiat

Avui ens hem acomiadat d'en Jordi, un company de feina que va morir aquest cap de setmana. Era director de fotografia i operador de càmara i havia col.laborat bastant al programa Buenafuente, on treballo. Va ser una mort inesperada i que va agafar a tothom per sorpresa. El dilluns em van donar la notícia, i com sol passar en aquests casos, em va costar fer-me a la idea que ja no tornaríem a veure'l.

Aquests dies he pensat molt en ell i la seva veu forta i sonora ressonava al meu cap. I he evocat el seu somriure, la seva tranquil.litat, el seu sentit de l'humor, la manera com caminava... i he recordat le bromes que li fèiem a la feina sobre el desordre dels seus papers. Recordo que mentre treia 4 papers arrugats de la butxaca (on hi apuntava les convocatòries que li passàvem) deia que ho tenia tot organitzat a la seva "palm" de paper i llapis... I nosaltres rèiem. I recordo la seva pell morena i els seus cabells, ben negres. I sempre li deia que feia bona cara, que tenia color de salut. I ell responia que es devia al treball a la intempèrie, al sol dels rodatges exteriors.

Jordi, espero que allà on siguis t'arribi l'escalfor del sol i d'aquest darrer comiat tan sentit. I que continuis somrient i captant bones imatges ;)

Te n'has anat massa aviat, Jordi. Et va fallar la palm.

Fred

Ai, quin fred que fa!

tinc les cames enrampades,

tinc les mans encarcarades,

tinc el nas fet un glaç...

Si això dura, no sé pas!

****

Aquesta és l'estrofa d'un poema que vaig aprendre de petita i que encara recordo cada vegada que fa tant fred com aquests dies!

Ahir quan vaig sortir de la feina, a quarts d'onze de la nit, estàvem a -3º de temperatura! Tenia el seient de la moto congelat i quan vaig arribar a casa no em sentia gairebé els dits de les mans...

Si això dura no sé pas!

200NOU

Bon any 200NOU!

Abans d'acabar l'any, vaig revisar la llista dels bons propòsits de l'any passat i vaig comprovar que segueixen sent els mateixos... Això vol dir que, per sort o per desgràcia, res no han canviat tant i que intentaré corregir i canviar les mateixes coses. Podria semblar, doncs, que aquest procés és una pèrdua de temps però m'agrada fer aquesta revisió. Crec que em motiva i m'aporta energia per començar l'any amb més empenta.

Un dels bons propòsits (confessables) d'aquest anys és actualitzar el bloc. Així que ara em sento satisfeta per haver fet un petit pas endavant. Estic escrivint desde l'ordinador de la feina, aprofitant l'estona de descans del migdia. Des d'abans de Nadals, tinc el meu portàtil al servei tècnic, així que hauré d'esperar per poder escriure desde casa. Els recursos de moment no són els òptims, però ho aconseguiré!

Després de les festes, que he aprofitat i assaborit en familia (i que sigui així per molts anys), he d'admetre que em ve de gust el retorn a la normalitat. Tinc ganes de retrobar el ritme de la rutina i destinar el temps lliure per esbargir-me o simplement deixar la ment en blanc... Em sento afortunada per tenir la gent que estimo i m'estima a prop i aquest ha estat el millor regal d'equests Nadals.

Espero que aquest inici d'any, marcat per la crisi i el pessimisme generalitzat, no ens estronqui l'alegria i l'esperança de pensar que el millor està per arribar!