Ja està. Ja en tinc 30. Els vint-i-tants queden enrera i davant, m'espera la nova dècada. Aquest cap de setmana he celebrat l'aniversari i em sento contenta i privilegiada d'haver-ho pogut fer en la millor companyia. Sona a tòpic i un pèl cursi però fer-se gran tan ben acompanyada és el millor dels regals!

Després de la ressaca de tanta celebració, espero no caure en la famosa "crisi dels 30" i poder inagurar-los amb tota l'empenta i la bona energia que es mereixen. Tot i això, reconec que el canvi de número impressiona i no m'extranya que sovint aquest condueixi a la reflexió i al replantejament. Ja no som criatures ;) Intentaré prendre-m'ho amb filosofia.

Vent

Aquest matí m'he despertat sentint com el fort vent repicava contra la finestra. Quan he mirat cap al carrer he vist les branques dels arbres lluitant contra la força de la ventada, la gent caminant amb dificultat i tot agitant-se al ritme de les fortes ratxes.

I el seu xiuxiueig incessant m'ha transmès certa intranquil.litat. I m'ha transportat a un ambient de pel.lícula. Al cinema, sovint s'utilitza el vent com un recurs metafòric, suggeridor de suspens i misteri. Les seqüències amb vent solen presagiar canvis importants. Perquè la seva força destrueix però neteja i regenera.

Demà faig 30 anys i intuiexo que s'apropen temps de canvis. M'impregnaré de la força del vent i li plantaré cara. Procuraré no perdre l'equilibri. Llàstima que sovint és difícil saber quin és el vent més favorable.

.................................

Acabo de veure les notícies i, malauradament, el temporal ha tingut conseqüències dramàtiques. I aquesta vegada no a l'altra banda del món (com sol passar), sinó ben a prop de casa. Em fa pena veure com la natura també és capaç de fer mal quan es torna incontrolable.

Comiat

Avui ens hem acomiadat d'en Jordi, un company de feina que va morir aquest cap de setmana. Era director de fotografia i operador de càmara i havia col.laborat bastant al programa Buenafuente, on treballo. Va ser una mort inesperada i que va agafar a tothom per sorpresa. El dilluns em van donar la notícia, i com sol passar en aquests casos, em va costar fer-me a la idea que ja no tornaríem a veure'l.

Aquests dies he pensat molt en ell i la seva veu forta i sonora ressonava al meu cap. I he evocat el seu somriure, la seva tranquil.litat, el seu sentit de l'humor, la manera com caminava... i he recordat le bromes que li fèiem a la feina sobre el desordre dels seus papers. Recordo que mentre treia 4 papers arrugats de la butxaca (on hi apuntava les convocatòries que li passàvem) deia que ho tenia tot organitzat a la seva "palm" de paper i llapis... I nosaltres rèiem. I recordo la seva pell morena i els seus cabells, ben negres. I sempre li deia que feia bona cara, que tenia color de salut. I ell responia que es devia al treball a la intempèrie, al sol dels rodatges exteriors.

Jordi, espero que allà on siguis t'arribi l'escalfor del sol i d'aquest darrer comiat tan sentit. I que continuis somrient i captant bones imatges ;)

Te n'has anat massa aviat, Jordi. Et va fallar la palm.

Fred

Ai, quin fred que fa!

tinc les cames enrampades,

tinc les mans encarcarades,

tinc el nas fet un glaç...

Si això dura, no sé pas!

****

Aquesta és l'estrofa d'un poema que vaig aprendre de petita i que encara recordo cada vegada que fa tant fred com aquests dies!

Ahir quan vaig sortir de la feina, a quarts d'onze de la nit, estàvem a -3º de temperatura! Tenia el seient de la moto congelat i quan vaig arribar a casa no em sentia gairebé els dits de les mans...

Si això dura no sé pas!

200NOU

Bon any 200NOU!

Abans d'acabar l'any, vaig revisar la llista dels bons propòsits de l'any passat i vaig comprovar que segueixen sent els mateixos... Això vol dir que, per sort o per desgràcia, res no han canviat tant i que intentaré corregir i canviar les mateixes coses. Podria semblar, doncs, que aquest procés és una pèrdua de temps però m'agrada fer aquesta revisió. Crec que em motiva i m'aporta energia per començar l'any amb més empenta.

Un dels bons propòsits (confessables) d'aquest anys és actualitzar el bloc. Així que ara em sento satisfeta per haver fet un petit pas endavant. Estic escrivint desde l'ordinador de la feina, aprofitant l'estona de descans del migdia. Des d'abans de Nadals, tinc el meu portàtil al servei tècnic, així que hauré d'esperar per poder escriure desde casa. Els recursos de moment no són els òptims, però ho aconseguiré!

Després de les festes, que he aprofitat i assaborit en familia (i que sigui així per molts anys), he d'admetre que em ve de gust el retorn a la normalitat. Tinc ganes de retrobar el ritme de la rutina i destinar el temps lliure per esbargir-me o simplement deixar la ment en blanc... Em sento afortunada per tenir la gent que estimo i m'estima a prop i aquest ha estat el millor regal d'equests Nadals.

Espero que aquest inici d'any, marcat per la crisi i el pessimisme generalitzat, no ens estronqui l'alegria i l'esperança de pensar que el millor està per arribar!