miércoles, 14 de enero de 2009

Comiat


Avui ens hem acomiadat d'en Jordi, un company de feina que va morir aquest cap de setmana. Era director de fotografia i operador de càmara i havia col.laborat bastant al programa Buenafuente, on treballo. Va ser una mort inesperada i que va agafar a tothom per sorpresa. El dilluns em van donar la notícia, i com sol passar en aquests casos, em va costar fer-me a la idea que ja no tornaríem a veure'l.

Aquests dies he pensat molt en ell i la seva veu forta i sonora ressonava al meu cap. I he evocat el seu somriure, la seva tranquil.litat, el seu sentit de l'humor, la manera com caminava... i he recordat le bromes que li fèiem a la feina sobre el desordre dels seus papers. Recordo que mentre treia 4 papers arrugats de la butxaca (on hi apuntava les convocatòries que li passàvem) deia que ho tenia tot organitzat a la seva "palm" de paper i llapis... I nosaltres rèiem. I recordo la seva pell morena i els seus cabells, ben negres. I sempre li deia que feia bona cara, que tenia color de salut. I ell responia que es devia al treball a la intempèrie, al sol dels rodatges exteriors.


Jordi, espero que allà on siguis t'arribi l'escalfor del sol i d'aquest darrer comiat tan sentit. I que continuis somrient i captant bones imatges ;)
Te n'has anat massa aviat, Jordi. Et va fallar la palm.




1 comentario:

Anónimo dijo...

Com comparteixo les teves paraules.
A mi també em ressona sovint el seu riure, el que es colava al plató i era impossible retreure-li..
Jo no vaig poder estar al seu comiat, i em va saber molt greu..

Quin crak, quina pena no poder-lo trobar mai més.

monica