Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades,
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura, no sé pas!
****
Aquesta és l'estrofa d'un poema que vaig aprendre de petita i que encara recordo cada vegada que fa tant fred com aquests dies!
Ahir quan vaig sortir de la feina, a quarts d'onze de la nit, estàvem a -3º de temperatura! Tenia el seient de la moto congelat i quan vaig arribar a casa no em sentia gairebé els dits de les mans...
Si això dura no sé pas!
1 comentario:
Osti nena, el microclima del polígon és tremendo!
Avui m'ha agafat per sorpresa el fred tremendo que fa a Vilafranca. Aquests dies s'havia recuperat una mica però avui en torna a fer molt.
Aquest poema em sona molt, també el devia aprendre, jo.
Que bé que tornis a escriure!
Publicar un comentario