Ametllers

Prop de la feina, en ple polígon industrial, hi ha uns quants ametllers que ja anuncien l'arribada del bon temps. Són tan bonics quan floreixen amb aquestes flors blanques i rosadenques!

Gent del barri

Després de dos anys de viure al barri, ara em sento més a casa que quan hi vaig arribar. Encara que no em vaig traslladar gaire lluny d'on vivia abans, al principi vaig haver de situar i conèixer botigues i comerços. Ara, ja tinc la zona més apamada. I cada vegada vaig fent-hi més coneixences i és agradable passejar i anar saludant als veïns i xerrant amb els botiguers. Anar a comprar la verdura, fer una consulta al mecànic o comprar una bombeta es fa més amè si parles amb la gent que hi trobes. Al principi de viure-hi, això no passava, és clar. Encara no hi havia confiança i el tracte era diferent. Ara, en canvi, m'agrada comprovar que el contacte és més càlid i proper. I això que, pel ritme de vida que porto, m'hi passejo poc sovint. Però quan em puc permetre anar a comprar o fer encàrrecs sense presses, m'agrada aprofitar aquesta vida de barri.

Diumenge tarda

Les tardes de diumenge m'inspiren nostalgia. No ho puc evitar. Recordo que de petita no m'agradaven gens perquè sempre em deixava els deures per l'últim moment. I se'm feien llargues, eternes, envoltada de llibres i quaderns.

Ara, en canvi, tot i que els diumenges són per mi jornades de descans i repòs, em desencadenen un sentiment extrany de lleugera tristesa i melangia. I a l'hivern, en consonància amb el fred ambiental, aquesta sensació s'accentua encara més. És com si el cap de setmana vingués acompanyat d'una corba anímica que els divendres s'enfila, pel desig i les expectatives, i el diumenge decau perquè el temps lliure s'ha exhaurit.

Les tardes de diumenge em passen lentes i tranquil.les. I, encara que les ompli d'activitats diverses, sempre m'evoquen aquesta extranya nostalgia. S'em presenten com moments de suspensió que em conviden fer balanç de la setmana viscuda i agafar embranzida per encarar el dilluns amb suficient energia.

Anti-virus

Acabo de finalitzar el procés d'instal.lació d'un nou anti-virus al meu ordinador. La qüestió és que l'antic havia deixat de funcionar perquè s'havia caducat la llicència i no recordava on guardava la contrasenya per actualitzar-lo on-line. Després d'un parell de mesos sense protecció (que arriscada!) he decidir posar-hi remei.

Però mai no hagués pensat que instal.lar un programa d'aquest tipus impliqués tants passos i tantes preguntes. Després d'introduir-hi el dvd, s'han obert múltiples pantalles i menús. Fins i tot, he hagut de reiniciar la màquina un parell de vegades perquè s'actualitzessin els canvis.

Però abans, i perquè el resultat fos 100% satisfactòri, he hagut de desinstal.lar el programa antic. I es veu que aquest era un pas imprescindible. Tot i que no estigués actiu, no podia quedar-hi cap rastre. Es veu que si coexisteixen 2 anti-virus es generen incompatibilitats de protecció i els resta eficàcia. Que no s'en fien l'un de l'altre, vaja.

De fet, el programa no s'en refia ni de tu, que l'estàs instal.lant, i creu que ets una amenaça que pretén bloquejar-lo per introduir-li troians i altres coses extranyes.

Després d'introduir 4 contrasenyes, 1 codi d'usuari i 2 claus d'accés crec que finalment ho he aconseguit. Sembla ser que he finalitzat el procés i el meu portàtil ja ha quedat ben protegit. Sempre m'ha encuriosit el món dels virus informàtics. Afortunadament no he tingut males experiències al respecte i és un món que pràcticament desconec. Espero no tenir problemes i que sigui així per molt temps.